1 Week to
Christmas and there's no Christmas if you don't watch Love Actually during it!
Ens agradaria dir mil coses d'aquesta peli però la veritat és que preferim que
la mireu i ens les digueu vosaltres!
PerqueAll we want for
Christmas is YouandChristmas is all
around
ja!
Us deixem doncs amb l'últim regal de l'any, amb una de les millors pelis que
hem vist mai. Si l'heu vist, ja sabeu perque ho diem; si no...ufff, com ens
agradria poder estar a la vostra pell i veura-la per primera vegada!
Mientras dormías (While you were sleeping),by Ilsa & Noah
La
Lucy, una noia que treballa al metro de Chicago, és una noia que ha hagut a
renunciar als seus somnis però, tot i així, es resisteix a deixar de somiar. Entre
d’altres coses, somia amb en Peter, un executiu elegant i ben plantat que cada
dia agafa el metro sense ni tan sols fixar-se en ella.
El
dia de Nadal en Peter té un accident al metro i, tot i que la Lucy el salva,
entra en coma. Una sèrie de casualitats fan que la família d’en Peter es pensi
que la Lucy és la seva promesa, i ella no tindrà el coratge de dir-los la veritat...per
què per fi té un nòvio i una família, per fi no està sola per Nadal...però no
li serà tan fàcil enganyar a en Jack, el germà d’en Peter...
I a
dos setmanes de Nadal us deixem amb una
peli que ens mostra la importància que té la família, l’amor i, sobretot, el fet
de no estar sol en aquesta vida. Ens ensenya que s'han de perseguir els somnis
i que no ens hem d'oblidar d'escoltar el nostre cor.
En Jack
Campbell és un egocèntric broker de Wall Street obsessionat per la feina i una
vida plena de luxe. Però en Jack hagués pogut ser una persona molt diferent a
la que és ara si, en un moment donat de la seva vida, hagués pres la decisió de
no agafar un avió.
La Nit de Nadal
ensopegarà amb una mena d’àngel que li farà veure les coses d’una altra
manera...haurà de canviar la seva vida de dones guapes i un ferrari, per una
vida de pare de família de classe mitja...i marit de la dona que va deixar
plantada fa 13 anys...
Si voleu descobrir
el que passa a continuació, us convidem a veure Family man que, fent honor al
seu títol, és una pel·lícula nadalenca molt familiar que fa reflexionar sobre
els veritables valors de la vida.
Amanda Woods (Cameron Diaz), americana d'èxit amb problemes amb els homes. Iris (Kate Winslet), anglesa amb una relació amorosa una mica turbulenta ja que l'home a qui estima s'acaba de prometre amb una altra dona. Dues dones i dues vides amoroses que no els hi funcionen ... Què poden fer?
Ja arriba Nadal, i totes dues volen fugir de la seva vida. Contacten a través d'una pàgina d'intercanvis a internet, i decideixen intercanviar-se la casa durant un parell de setmanes...però, en definitiva, el que s'intercanviaran seran les seves vides.
Aconseguiran trobar-se a elles mateixes i recuperar el seu amor propi? El que segur que trobaran és que hi ha un altre món fora de les 4 parets de les seves vides...
"Per alguna raó inexplicable... l'amor per uns s'acaba ... per d'altres sencillament es perd... si bé és ben cert que a vegades es pot trobar ... encara que sigui per una sola nit... Però existeix un altre tipus d'amor. El més cruel de tots, del tipus que gairebé mata a les seves víctimes... l'amor no correspós... i en aquest, sóc una experta"
Us deixem amb el regal daquesta setmana, no us perdeu una peli divertida i tendra... i totalment Nadalenca :)
Arriba el Nadal
i ens encanta...i és per això
que us brindem la possibilitat d'anar
escalfant motors i, mentre esperem posar l'arbre
al so de les cançons nadalenques del Frank
Sinatra, us proposem una pel.lícula que farà que, un
cop més, el vostre esperit nadalenc torni als vostres
cors després d'haver estat un any adormit ...
La joya de la familia (The family stone),by
Ilsa & Noah
Per la Meredith Morton, una estirada executiva
de Nova York, aquestes seran unes vacances de Nadal ben especials: l’Everett,
la seva parella, l’ha convidat a conèixer els seus pares i la resta de la seva
bohèmia família...la família Stone:
-La Sybil, la mare de família, una
dona molt extrovertida i emocional que només vol el millor pels seus cinc
fills.
-En Kelly, el pare de família, que
posa el contrapunt moderat a la mare.
-I els 4 germans de l’Everett:
oEn Ben, el més alternatiu i fresc de tots.
oLa Susannah, mestressa de casa i mare de família.
oEn Thad, és un arquitecte que és sord i gai. Juntament amb la seva
parella, en Patrick, s’estan plantejant adoptar un nen.
oL’Amy, la irreverent germana petita.
Només arribar es veu com clarament la Meredith
no encaixa, i els Stone li deixen ben clar.
La Meredith es veu atrapada en un entorn
hostil, i decideix demanar ajuda a la seva germana, la Julie. A partir de la
seva arribada començarà a canviar el rumb dels esdeveniments de tal manera que,
abans de que acabin les vacances, es revelaran secrets familiars, es trencaran
relacions i se’n crearan d’altres...però la família Stone continuarà unida
gràcies a la seva extraordinària capacitat per estimar.
"Los amores imposibles no pueden desarrollarse, transformarse, modificarse...
por lo tanto, nunca mueren".
La pel·lícula es situa al 1965. Relata la història de la Francesca (Meryl Streep) una solitària mestressa de casa italiana resident a Iowa que s'havia casat amb un soldat americà i emigrat als EEUU. Mentre el seu marit i fills estan a una fira a l’Estat d’Illinois, coneix un fotògraf, en Robert Kincaid (Clint Eastwood), que visita el Comtat de Madison (Iowa) per fer una sessió de fotogràfica dels ponts coberts de la zona pel National Geographic, i s'enamora d'ella.
Els 4 dies que passaran junts suposen per ella un gir fonamental en la seva vida...
Costa començar a parlar d'aquesta peli; costa perquè té molta càrrega afectiva i, si aconsegueixes ficar-te dins ja la primera vegada que la veus, com ens ha passat a nosaltres dues, aleshores cada vegada la viuràs amb la mateixa intensitat amb la que la viuen els personatges, i és difícil no arrencar a plorar al sentir aquestes paraules...
Robert: No quiero necesitarte... Francesca: ¿Por qué? Robert: ¿Por qué? Porque no puedo tenerte.
... cada vegada que veus la mà de la Francesca a la maneta del cotxe, la pluja que cau mentre cauen les seves llàgrimes amagades, el seu dolor ofegat, l'intermitent esquerre de la furgoneta d'en Robert, tic tac, com el batec del seu cor, la mà d'ell a la creu que li regala ella, la imatge d'una vida en comú que no tindran, d'un lligam que no es trencarà mai, malgrat el temps, la distància i el silenci forçat, però no real, ja que no deixaran de comunicar-se mai...
"There has not been a day since that I have not thought of him. When he said we were no longer two people, he was right."
Em sembla poètic el fet que una mare vulgui despullar-se davant dels seus fills un cop morta, que els hi brindi la possibilitat de veure-la com a dona i no només com a mare, em sembla poètic no deixar morir aquells quatre dies que van transformar la vida de la Francesca, fent que fos ella, l'autèntica ella, durant aquells dies... i com ella explica al seus fills que semblava que tot estigués preparat per que passés: semblava que el destí poc a poc anava forjant les coincidències que farien que una dona com la Francesca acabés sola durant 4 dies i que fossin justament aquells els dies que en Robert, un home lliure i capaç de canviar els seus plans sobre la marxa com si res, acabés davant de la casa dels Johnson perdut, per acabar perdent-se en ella...
"But as one gets older, one fears subside. What becomes more and more important is to be known -- known for all that you were during this brief stay. Row said it seems to me to leave this earth without hose you love the most ever really knowing who you were. It's easy for a mother to love her children no matter what -- it's something that just happens. I don't know if it's as simple for children. You're all so busy being angry at us for raising you wrong. But I thought it was important to give you that chance. To give you the opportunity to love me for all that I was..."
No és el temps el que pesa en l'amor sinó l'alliberament que se sent quan et trobes amb la persona que, sense saber per què, acaba sent la teva persona i es fon amb tu per no deixar-te mai... Ells tenen aquesta certesa, ell ho té molt clar...
"Sólo lo diré una vez.
No lo había dicho nunca antes,
pero esta clase de certeza
solo se presenta una vez en la vida".
...i ella sap a partir d'aquell moment que la vida, tal i com ell li explica en una de les seves poques però definitives
converses, està en constant canvi, i que no s'ha de tenir por del que se sap
que sempre passarà... tot sempre canvia...
"But love won't obey our expectations.
Its mystery is pure and absolute.
What Robert and I had, could not
continue if we were together. What
Richard and I shared would vanish if
we were apart. But how I wanted to
share this. How would our lives have
changed if I had? Could anyone else
have seen the beauty of it?"
Em semblen del tot romàntiques les
imatges que ens mostren el seu alliberament, amb petits detalls amb els que
ella va construint la seva vida d'esposa i mare dels seus fills: la cigarreta
que es fuma a la furgoneta; la cervesa que es veu a la banyera; com descobreix
l'erotisme d'estar fent-se un bany on ell prèviament ha estat; ells sols a la
cuina, que no sembla la mateixa cuina del seu dia a dia; el cabell deixat anar,
com ella s’ha deixat anar; els seus ulls brillants a les fotos que ell li fa;
la intensitat que adquireix la música que senten quan estan junts;... en
definitiva, els detalls que ens mostra la peli, que fan que descobrim amb la
Francesca la part d'ella que ella mateixa desconeixia...
I malgrat tot, pren una decisió
pensant en tots abans que en ella mateixa, perquè sap que aquells 4 dies li
faran viure tota la vida i perquè sap que malgrat tot estima al seu marit (d'una
altra manera però l'estima) i estima als seus fills i, en definitiva, l'estima
tant a ell que vol continuar estimant-lo d'aquella manera la resta de la seva
vida sense ell...
"I never stopped loving your
father. He was a
very good man. It's just that my love
for Robert was different. He brought
out something in me no one had ever
brought out before, or since. He made
me feel like a woman in a way few
women, maybe more, ever experience..."
I el Robert, oh el Robert, que arriba allà sense prejudicis, obert al món amb
tot un llegat d'experiències personals amb totes aquelles imatges fotografiades
explicant històries i vides clavades en la seva retina amb tota aquella
seguretat, per acabar descobrint que la seva vida acabarà tenint sentit gràcies
a aquells 4 dies que passa amb la Francesca a la granja d’Iowa:
"...going over and over in my
mind
every detail, every moment of our
time together and I ask myself, "What
happened to me in Madison County?" I
struggle to put it together in a way
that allows me to continue knowing
we're on separate roads. But then I
look through the lens of my camera,
and you're there. I start to write an
article and I find myself writing it
to you. It's clear to me now we have
been moving towards each other,
towards those four days, all our
lives --"
i per aquells 4 dies acaba
realitzant un somni, el seu llibre " 4 Days... remembering" que li
dedica a ella, acaba descobrint què és el veritable amor, sentint la certesa
que només és té un cop a la vida i és a ella a qui li entrega tot el que és seu
quan mor, mostrant-li que aquells 4 dies van ser per ell tot el que han estat
per ella ... i és per això que encara que no van estar junts en vida... acaben
estant junts en l'altra vida...
"I gave my life to my
family.
I wish to give Robert what is
left of me."
I per acabar, una petita reflexió
que fa ella per explicar-li com se sent. Em sorprenen els diàlegs plens de
poesia i les reflexions intenses i intel·ligents d'aquesta peli i com amb
quatre paraules poden descriure sensacions tan grans que la majoria de
nosaltres no tenim paraules per definir-les...
"You don't understand -- no one
does.
When a woman makes the choice to
marry, to have children -- in one way
her life begins but in another way it
stops. You build a life of details.
You become a mother, a wife and you
stop and stay steady so that your
children can move. And when they
leave they take your life of details
with them. And then you're expected
move again only you don't remember
what moves you because no one has
asked in so long. Not even yourself.
You never in your life think that
love like this can happen to you."
Us deixem amb la poesia de Lord
Byron que els inspira a tots dos... Esperem que ens inspirin també a
nosaltres...
"There is a pleasure in the
pathless woods
There is a rapture on the lonely
shore
There is society where none
intrudes
By the deep sea and music in its
roar
I love not man the less, but Nature
more
From these our interviews, in which I steal
From all I may be, or have been
before
To mingle with the Universe and
feel
What I can ne'er express, yet cannot
all conceal."
Margaret Tate (Sandra Bullock) és una reconeguda
editora d’una poderosa editorial de Nova Yorkque maltracta sistemàticament als seus empleats, especialment al seu
ajudant Andrew (Ryan Reynolds). Degut a un problema amb el seu visat, està a
punt de ser deportada a Canadà, el seu país natal. Per evitar-ho, declara
davant dels seus caps que està compromesa amb l’Andrew. Aquest, després de la
sorpresa inicial, està disposat a participar a la mentida, però imposant
algunes condicions: ascens de càrrec, augment de sou i, evidentment, divorci a
la més mínima possibilitat.
La “parella” va a tramitar els papers a
l’oficina d’immigració, però es troben amb un agent bastant incòmode que
s’olora la farsa de seguida. Per intentar convèncer-lo de que la seva història
és real, la Margaret li diu que aquest cap de setmana van a cel·lebrar el 90è
aniversari de l’àvia de l’Andrew i que allà aprofitaran per anunciar el seu
compromís a la família...però quina cara de sorpresa se li queda quan se n’assabenta
d’on viuen...
Així comença “The proposal”, típica comèdia
romàntica en que inicialment els protagonistes no es poden suportar i que,
conforme avança la història, els seus sentiments també van evolucionant...us
sona d’alguna cosa???.
I aquí la tenim!...quan menys t’ho esperes!...i amb una banda sonora espectacular:
1."Butterfly" - Crazy Town
2."Sing a Song" - Earth, Wind and Fire
3."Oooh Baby" - C+C Music Factory
4."Samba de mon coeur qui bat" - Coralie Clément
5."Fibre de Verre" - Paris Combo
6."Let's Get It On" - Marvin Gaye
7."O Beijo (The Kiss)" - Claudio Ragazzi
8."Here We Go" - Grits
9."Que Reste-t-il de Nos Amours" - Charles Trenet
10."It's On Tonight" - Johnny Rourke
11."You Can Get It If You Really Want" - Jimmy Cliff
12."Have Dinner" - Badly Drawn Boy
13."Assedic" - Les Escrocs
14."I've Got a Crush on You" - Steve Tyrell
15."Graffito Disguise" - Mason Daring
16."I Only Have Eyes for You" - The Flamingos
17."La Vie en Rose" - Louis Armstrong
18."So Nice (Summer Samba)" - Astrud Gilberto
19."Boum!" - Charles Trenet
20."Je Cherche un Homme" - Eartha Kitt
21."Sunday Morning" - Maroon 5
22."Julian Calls" - Badly Drawn Boy
23."C'est Si Bon" - Eartha Kitt
24."Brazil" - Django Reinhardt
25."Exactly Like You" - Christopher Westlake and Bonnie Greenberg
26."Sweet Lorraine" - Stéphane Grappelli, Ilsa Eckinger, Ike Isaacs and the Diz Disley Trio
27."I Only Have Eyes for You" - Michael Melvion, John Guerin, Tony Dumas, and Mitch Holder
28."Learn How to Fall" - Paul Simon
29."La Vie en Rose" - Jack Nicholson
Tornem amb una història fresca i simpàtica que ens mostra que l'amor no té edat.
L’Andie va a l’escola secundària de la seva ciutat, on no és gaire popular i es rodeja de gent tampoc gaire popular (la Iona i el Duckie). El Duckie ha estat sempre enamorat d’ella, tot i que l’Andie sempre l’ha considerat un bon amic i prou. Ara l’Andie coneix el Blane, un noi molt popular a l’escola, que prové d’una família rica i que es mou en un entorn social ple de prejudicis envers les classes socials inferiors....podran unir-se aquests dos móns?
Això és l’argument de Pretty in pink; típic estereotip de l’amor impossible entre dues persones de classes socials molt diferents, adaptat a l’estètica dels vuitanta i amb una banda sonora que va marcar una època.
Pretty in pink parla de diverses classes d’amor:
Principalment, del primer amor, l’amor adolescent, aquell que pot superar qualsevol barrera i entrebanc, i aquell que et fa sentir coses que cap altre amor et farà sentir, per ser el primer, per ser tot nou, perque les primeres papallones a l'estòmac no es poden oblidar:
Iona: Does he have... strong lips?
Andie: How can you tell?
Iona: Did you feel it in your knees?
Andie: I felt it everywhere.
Iona: Strong lips.
[laughs]
Parla del buscar-se, del trobar-se...
Del primer amor mai correspost... veieu com se li trenca el cor a en Duckie:
Duckie: Well, that's very nice. I'm glad. Well here's... here's the point, Andie. I'm not particularly concerned with whether or not you like me, because I live to like you and... and I can't like you anymore. So... so when you're feeling real low and... and dirty, and your heart is splattered all over hell, don't look to me to pump you back up 'cause... 'cause... 'cause maybe for the first time in your life I WON'T BE THERE!
Andie: I can't believe you're saying this.
De l’amor entre persones de dos entorns socials molt diferents:
Andie: I'm really sorry for bumming out the night for you.
Blane: [laughs] You didn't bum out anything. I had a great time.
Andie: [accusing] Liar.
Blane: [looking her in the eye] I was with you. I had a great time. If I was in a Turkish prison, I'd have a great time with you.
Andie: I don't know... it's just too weird for me, you know? Maybe it shouldn't happen.
Blane: What? You and me?
[pauses]
Blane: Well. You know, maybe it doesn't happen all the time, but that doesn't mean it isn't right. Doesn't mean you can't try.
Blane: What do you want to hear?
Andie: Tell me!
Blane: What?
Andie: You're ashamed to be seen with me.
Blane: No, I am not!
Andie: You're ashamed to go out with me. You're terrified that you're goddamn rich friends won't approve.
[Andie hits Blane]
Andie: Just say it!
[Andie hits him again]
Andie: Just tell me the truth!
Blane: You don't understand that it has nothing at all do with you.
[Andie runs away]
Blane: [wipes a tear] Andie!
De l’autoestima, és a dir, l’amor que un es té a sí mateix:
Andie: If somebody doesn't believe in me, I can't believe in them.
De l’amor entre un pare i una filla que estan sols :
Dad: Honey? Wait a minute. Could I ask you something?
Andie:Yeah.
Dad: Sometimes I feel a little sorry that I'm the one you have to talk to about these things.
Andie: I'm not. She couldn't have said it any better than you.
Dad: I mean it.
Andie: Good night.
Pretty in Pink, és una peli que parla dels somnis, de seguir-los i, sobretot, de ser fidel a un mateix encara que això et porti a ser diferent que els altres. Va d'una noia decidida i amb personalitat, que no es deixa portar pel que volen els altres sinó pel que ella considera que ha de fer; que es dissenya la roba, que es pentina diferent, que s'enamora d'un noi per com és, una noia que ha crescut sense mare, una noia que el seu millor amic està enamorat d'ella... una noia amb pors però que és capaç d'enfrontar-se i superar-les. Un conte de fades que acaba bé, però...per què no pensar que la vida són molts contes de fades que moltes vegades acaben bé?
Sigui l'amor correspost o no, lo important és seguir estimant!
Un no decideix de qui s'enamora... i, si no, que li preguntin a en Deckard, un home que es defineix a ell mateix com un ex policia, ex blade runner, ex assassí de replicants, i que s'enamora de la Rachel, l'últim experiment "secret"de la Tyrell Corporation, una replicant que no sap que ho és(tot i que s’ho imagina), ja que és més humana que qualsevol humà; com bé diu els seu creador ella és especial i així l'anem veient conforme la pel.lícula va avançant.
Los Angeles, Novembre del 2019:
Un futur obscur i plujós, on els éssers creats per l’enginyeria genètica, anomenats replicants, fan feines perilloses i fan d'esclaus a les colònies exteriors de la Terra. La Tyrell Corporation és la responsable de l'existència del replicants i té com a objectiu fabricar-los per que semblin més humans que els propis humans. Els Nexus 6, físicament semblen humans, amb més agilitat i força física, però amb menys empatia i una resposta emocional diferent (malgrat que, com anirem veient, no sempre és així). Els replicants són declarats il·legals a conseqüència d'un sanguinari motí a Mart on treballen fent d'esclaus. A partir d'aquest moment són perseguits per un cos especial de policia, els Blade Runners, que té com a objectiu liquidar-los (el que ells diuen “retirar-los”). Quan la policia se n’assabenta que hi ha un grup de replicants a Los Angeles, demanen ajuda a en Deckard, blade runner semi retirat perquè faci servir la seva destresa per detectar-los i destruir-los.
Blade Runner, pel·lícula de culte per a un quants, està basada en la novel·la “Do Androids Dream of Electric Sheep?” que Philip K. Dick va publicar al 1968 i va ser portada al cinema per Ridley Scott al 1982.
La pel·lícula està plena de detalls de gran bellesa (els retrats antics damunt d’un vell piano, les llums tènues, els petits racons,...), que contrasten amb allò que s’esperava d’un futur, l’any 2019, que aleshores semblava molt llunyà, però que ara ja queda ben a prop. Tot això acompanyat d’una banda sonora espectacular composada per Vangelis, que dona força als grans moments…
Can a man and woman be only friends? Poden o no poden un home i una dona ser amics? Aquí ve la eterna pregunta, la que la Sally i el Harry es fan quan es conèixen i la que poc a poc van responent al llarg d'una peli que la majoria coneixem (qui no, ja està trigant en veure-la!).
La història comença el 1977: En Harry Burns i la Sally Albright són dos estudiants acabats de llicenciar a la Universitat de Chicago. La Sally marxa en cotxe a Nova York i s’ofereix a portar a en Harry, que és el nòvio d’una amiga seva. Durant el viatge parlen sobre l'amistat entre persones de diferent sexe i les seves opinions són totalment diferents: mentre que en Harry està convençut que l'amistat entre un home i una dona és impossible, la Sally pensa tot el contrari.
Sí again a happy end film! Aquest cop una peli romàntica anglesa, amb el seu toc d'humor, amb una banda sonora esplèndida, protagonitzada per la Julia Roberts, que amb el seu somriure i els seus primers plans no et deixen indiferent, i per un Hugh Grant que t'enamora, amb el seu punt però a la vegada galant i, com no, unes imatges espectaculars de London que, com be diu una bona amiga nostra, ens convida a tornar-la visitar: et venen ganes de caminar pels seus carrers plens de racons diferents i plurals, com la gent que hi viu.
Les espurnes volen quan l’Elizabeth Bennet, un esperit lliure, coneix el Sr. Darcy, un solter ric i orgullós. Però el senyor Darcy es troba enamorat a contracor d'una dona d’una classe social més baixa. Podrà cadascun superar el seu propi orgull i prejudici?.
Tot això i molt més és Pride & Prejudice...
Serendipity means a "happy accident" or "pleasant surprise"; specifically, the accident of finding something good or useful without looking for it.
Serendipity ha estat per nosaltres la Ilsa i la Noah, la Noah i la Ilsa, trobar-nos i començar aquest blog de pelis.
Aquesta és la nostra nova entrega i per aquesta setmana amb tanta càrrega emotiva no podíem escollir una altra que no fos Serendipity. Una peli amb "happy end", una peli on el destí és el fil conductor, les coincidències marquen el ritme, determinen el guió. Una peli que ens fa creure que tots tenim un lloc en el món i que ens permet pensar que res no passa perque sí i que tots formem part d'una pla molt ben definit on l'amor és el centre. Ens fa creure que qualsevol dia la vida et pot sorprendre amb un happy accident o amb una pleasant surprise.
Aquesta és la meva pel·lícula romàntica preferida.
Es va estrenar l'any 2004, però fins l'any 2011 no vaig tenir coneixement de la seva existència, gràcies a un link que Ilsa va compartir a facebook (mil gràcies Ilsa!).
La història em va enganxar moltíssim i, des d'aleshores, l'he vist ja unes quantes vegades; ahir la última, i en versió original...va ser com una mena de preparació prèvia a penjar aquesta entrada.
Si l'he de definir amb una paraula, escolliria l'adjectiu "INTENSA"; vaja, que és d'aquelles que et deixa un nus a l'estòmac.
Ens agrada que una peli ens canviï l'estat d'humor.
Ens agrada quan, a l’escoltar la primera cançó, ja sabem que una peli ens agradarà.
Ens agrada que ens aconsellin una peli nova dient-nos: “t’encantarà”, i que aquesta es transformi en un petit tresor.
M’ha agradat trobar a la Noah i que s'hagi enamorat de El diario com jo m'he pogut enamorar d'altres pelis….ha estat una sort!
Serendipity ha estat trobar a la Ilsa i que em recomanés El diario de Noah en el moment just i precís, ja que ha despertat en mi emocions i il·lusions que fa temps que estaven soterrades.
Decidir fer una llista de les pelis romàntiques que més ens han agradat ha estat un regal.
Començar un bloc per sencillament poder parlar del que ens agrada i, potser, fer que algú pugui descobrir una peli nova i enamorar-se’n sencillament ens fa felices.
Tindrem pelis de tots tipus, happy end o no, les etiquetarem... tindrem aportacions externes de col.laboradors fent posts de l'amor en pelis que no són d'amor o cicles especials com James Stewart... estem obertes a qualsevol proposta... així que... Are you ready?
