Blade Runner, by Ilsa & Noah

Un no decideix de qui s'enamora... i, si no, que li preguntin a en Deckard, un home que es defineix a ell mateix com un ex policia, ex blade runner, ex assassí de replicants, i que s'enamora de la Rachel, l'últim experiment "secret"de la Tyrell Corporation, una replicant que no sap que ho és(tot i que s’ho imagina), ja que és més humana que qualsevol humà; com bé diu els seu creador ella és especial i així l'anem veient conforme la pel.lícula va avançant.

Los Angeles, Novembre del 2019:
Un futur obscur i plujós, on els éssers creats per l’enginyeria genètica, anomenats replicants, fan feines perilloses i fan d'esclaus a les colònies exteriors de la Terra. La Tyrell Corporation és la responsable de l'existència del replicants i té com a objectiu fabricar-los per que semblin més humans que els propis humans. Els Nexus 6, físicament semblen humans, amb més agilitat i força física, però amb menys empatia i una resposta emocional diferent (malgrat que, com anirem veient, no sempre és així). Els replicants són declarats il·legals a conseqüència d'un sanguinari motí a Mart on treballen fent d'esclaus. A partir d'aquest moment són perseguits per un cos especial de policia, els Blade Runners, que té com a objectiu liquidar-los (el que ells diuen “retirar-los”). Quan la policia se n’assabenta que hi ha un grup de replicants a Los Angeles, demanen ajuda a en Deckard, blade runner semi retirat perquè faci servir la seva destresa per detectar-los i destruir-los.

Blade Runner, pel·lícula de culte per a un quants, està basada en la novel·la  “Do Androids Dream of Electric Sheep?” que Philip K. Dick va publicar al 1968 i va ser portada al cinema per Ridley Scott al 1982.
La pel·lícula està plena de detalls de gran bellesa (els retrats antics damunt d’un vell piano, les llums tènues, els petits racons,...), que contrasten amb allò que s’esperava d’un futur, l’any 2019, que aleshores semblava molt llunyà, però que ara ja queda ben a prop. Tot això acompanyat d’una banda sonora espectacular composada per Vangelis, que dona força als grans moments…