The Bridges of Madison County by Ilsa & Noah

"Los amores imposibles no pueden desarrollarse, transformarse, modificarse...

        por lo tanto, nunca mueren".

La pel·lícula es situa al 1965. Relata la història de la Francesca (Meryl Streep) una solitària mestressa de casa italiana resident a Iowa que s'havia casat amb un soldat americà i emigrat als EEUU. Mentre el seu marit i fills estan a una fira a l’Estat d’Illinois, coneix un fotògraf, en Robert Kincaid (Clint Eastwood), que visita el Comtat de Madison (Iowa) per fer una sessió de fotogràfica dels ponts coberts de la zona pel National Geographic, i s'enamora d'ella.

Els 4 dies que passaran junts suposen per ella un gir fonamental en la seva vida...

Costa començar a parlar d'aquesta peli; costa perquè té molta càrrega afectiva i, si aconsegueixes ficar-te dins ja la primera vegada que la veus, com ens ha passat a nosaltres dues, aleshores cada vegada la viuràs amb la mateixa intensitat amb la que la viuen els personatges, i és difícil no arrencar a plorar al sentir aquestes paraules...

                                                 Robert: No quiero necesitarte...
                                                 Francesca: ¿Por qué?
                                                 Robert: ¿Por qué? Porque no puedo tenerte.

... cada vegada que veus la mà de la Francesca a la maneta del cotxe, la pluja que cau mentre cauen les seves llàgrimes amagades, el seu dolor ofegat, l'intermitent esquerre de la furgoneta d'en Robert, tic tac, com el batec del seu cor, la mà d'ell a la creu que li regala ella, la imatge d'una vida en comú que no tindran, d'un lligam que no es trencarà mai, malgrat el temps, la distància i el silenci forçat, però no real, ja que no deixaran de comunicar-se mai...

"There has not been a day since that
I have not thought of him. When he
said we were no longer two people, he
was right."

Em sembla poètic el fet que una mare vulgui despullar-se davant dels seus fills un cop morta, que els hi brindi la possibilitat de veure-la com a dona i no només com a mare, em sembla poètic no deixar morir aquells quatre dies que van transformar la vida de la Francesca, fent que fos ella, l'autèntica ella, durant aquells dies... i com ella explica al seus fills que semblava que tot estigués preparat per que passés: semblava que el destí poc a poc anava forjant les coincidències que farien que una dona com la Francesca acabés sola durant 4 dies i que fossin justament aquells els dies que en Robert, un home lliure i capaç de canviar els seus plans sobre la marxa com si res, acabés davant de la casa dels Johnson perdut, per acabar perdent-se en ella...

"But as one gets older, one fears
subside. What becomes more and more
important is to be known -- known for
all that you were during this brief
stay. Row said it seems to me to leave
this earth without hose you love the
most ever really knowing who you
were. It's easy for a mother to love
her children no matter what -- it's
something that just happens. I don't
know if it's as simple for children.
You're all so busy being angry at us
for raising you wrong. But I thought
it was important to give you that
chance. To give you the opportunity
to love me for all that I was..."

No és el temps el que pesa en l'amor sinó l'alliberament que se sent quan et trobes amb la persona que, sense saber per què, acaba sent la teva persona i es fon amb tu per no deixar-te mai... Ells tenen aquesta certesa, ell ho té molt clar...

"Sólo lo diré una vez.

No lo había dicho nunca antes,

pero esta clase de certeza

solo se presenta una vez en la vida".

...i ella sap a partir d'aquell moment que la vida, tal i com ell li explica en una de les seves poques però definitives converses, està en constant canvi, i que no s'ha de tenir por del que se sap que sempre passarà... tot sempre canvia...

"But love won't obey our expectations.

Its mystery is pure and absolute.

What Robert and I had, could not

continue if we were together. What

Richard and I shared would vanish if

we were apart. But how I wanted to

share this. How would our lives have

changed if I had? Could anyone else

have seen the beauty of it?"

Em semblen del tot romàntiques les imatges que ens mostren el seu alliberament, amb petits detalls amb els que ella va construint la seva vida d'esposa i mare dels seus fills: la cigarreta que es fuma a la furgoneta; la cervesa que es veu a la banyera; com descobreix l'erotisme d'estar fent-se un bany on ell prèviament ha estat; ells sols a la cuina, que no sembla la mateixa cuina del seu dia a dia; el cabell deixat anar, com ella s’ha deixat anar; els seus ulls brillants a les fotos que ell li fa; la intensitat que adquireix la música que senten quan estan junts;... en definitiva, els detalls que ens mostra la peli, que fan que descobrim amb la Francesca la part d'ella que ella mateixa desconeixia...

I malgrat tot, pren una decisió pensant en tots abans que en ella mateixa, perquè sap que aquells 4 dies li faran viure tota la vida i perquè sap que malgrat tot estima al seu marit (d'una altra manera però l'estima) i estima als seus fills i, en definitiva, l'estima tant a ell que vol continuar estimant-lo d'aquella manera la resta de la seva vida sense ell...

"I never stopped loving your father. He was a

very good man. It's just that my love

for Robert was different. He brought

out something in me no one had ever

brought out before, or since. He made

me feel like a woman in a way few

women, maybe more, ever experience..."

I el Robert, oh el Robert, que arriba allà sense prejudicis, obert al món amb tot un llegat d'experiències personals amb totes aquelles imatges fotografiades explicant històries i vides clavades en la seva retina amb tota aquella seguretat, per acabar descobrint que la seva vida acabarà tenint sentit gràcies a aquells 4 dies que passa amb la Francesca a la granja d’Iowa:

"...going over and over in my mind

every detail, every moment of our

time together and I ask myself, "What

happened to me in Madison County?" I

struggle to put it together in a way

that allows me to continue knowing

we're on separate roads. But then I

look through the lens of my camera,

and you're there. I start to write an

article and I find myself writing it

to you. It's clear to me now we have

been moving towards each other,

towards those four days, all our

lives --"

i per aquells 4 dies acaba realitzant un somni, el seu llibre " 4 Days... remembering" que li dedica a ella, acaba descobrint què és el veritable amor, sentint la certesa que només és té un cop a la vida i és a ella a qui li entrega tot el que és seu quan mor, mostrant-li que aquells 4 dies van ser per ell tot el que han estat per ella ... i és per això que encara que no van estar junts en vida... acaben estant junts en l'altra vida...

"I gave my life to my 

family. 

I wish to give Robert what is

left of me."

I per acabar, una petita reflexió que fa ella per explicar-li com se sent. Em sorprenen els diàlegs plens de poesia i les reflexions intenses i intel·ligents d'aquesta peli i com amb quatre paraules poden descriure sensacions tan grans que la majoria de nosaltres no tenim paraules per definir-les...

"You don't understand -- no one does.

When a woman makes the choice to

marry, to have children -- in one way

her life begins but in another way it

stops. You build a life of details.

You become a mother, a wife and you

stop and stay steady so that your

children can move. And when they

leave they take your life of details

with them. And then you're expected

move again only you don't remember

what moves you because no one has

asked in so long. Not even yourself.

You never in your life think that

love like this can happen to you."

Us deixem amb la poesia de Lord Byron que els inspira a tots dos... Esperem que ens inspirin també a nosaltres...

"There is a pleasure in the pathless woods

There is a rapture on the lonely shore

There is society where none intrudes

By the deep sea and music in its roar

I love not man the less, but Nature more

From these our interviews, in which I steal

From all I may be, or have been before

To mingle with the Universe and feel

What I can ne'er express, yet cannot all conceal."

Love,

Ilsa & Noah

Noah & Ilsa