Les espurnes volen quan l’Elizabeth Bennet, un esperit lliure, coneix el Sr. Darcy, un solter ric i orgullós. Però el senyor Darcy es troba enamorat a contracor d'una dona d’una classe social més baixa. Podrà cadascun superar el seu propi orgull i prejudici?.
Tot això i molt més és Pride & Prejudice...
Les cinc germanes Bennet han estat criades per una mare amb una únic fixació: trobar-los marit. Però una d'elles, Elizabeth, intel•ligent i amb caràcter, desitja una vida amb perspectives més obertes, un anhel que recolza el seu pare. Quan el senyor Bingley, un solter ric, i el seu cercle de sofisticats amics s'instal•len en una mansió propera per passar l'estiu, les Bennett s'entusiasmen amb la possibilitat de trobar pretendents. En el ball de benvinguda, Lizzie coneix a l'atractiu i elegant senyor Darcy però, a primera vista, li sembla molt orgullós i arrogant.
Mr. Darcy: I... do not have the talent of conversing easily with people I have never met before.
Elizabeth Bennet: Perhaps you should take your aunt's advice and practice?
Des del principi, les diferències de classe social es posen en evidència, tot i que el Sr. Darcy aviat se n’adonarà que la Lizzie no és una dona qualsevol:
Elizabeth Bennet: Are you to proud Mr. Darcy? And would you consider pride a fault or a virtue?
Mr. Darcy: That I couldn't say.
Elizabeth Bennet: Because we're doing our best to find a fault in you.
Mr. Darcy: Maybe it's that I find it hard to forgive the follies and vices of others, or their offenses against me. My good opinion, once lost, is lost forever.
Elizabeth Bennet: Oh, dear, I cannot tease you about that. What a shame, for I dearly love to laugh.
Caroline Bingley: A family trait, I think.
I, a partir d’aquí, els esdeveniments es van succeint en un entorn de sentiments continguts, honor i deshonor, felicitat i tristesa, orgulls i prejudicis:
- La Sra Bennet continua obsessionada amb el seu únic objectiu, fins el punt que pretén casar la Lizzie amb el Sr Collins, un pompós clergue de ment estreta, que heretarà la casa on viu la família Bennet.
- El Sr Bennet intentant frenar l’obsessió de la seva dona:
- Lydia, la filla petita, es fuga amb el senyor Wickham, convertint-se això en un perill per l’honor de la família. El senyor Darcy salva l’honor familiar sense dir res a ningú, cosa que té molt mèrit, ja que el Wickham per ell era com de la família i va trair la seva germana, fent-los mal per sempre.
- Jane, la filLa gran, és una noia dolça i reservada. És precisament aquest aspecte del seu carácter el que posarà en perill la seva possible relació amb el senyor Bingley.
- I Lizzie, per la seva part, lluitant contra els seus sentiments cap al senyor Darcy i, al mateix temps, intentant protegir a les seves germanes i l’honorabilitat de la seva família:
Mr. Darcy: I love you. Most ardently. Please do me the honor of accepting my hand.
Elizabeth Bennet: Sir, I appreciate the struggle you have been through, and I am very sorry to have caused you pain. Believe me, it was unconsciously done.
Mr. Darcy: Is this your reply?
Elizabeth Bennet: Yes, sir.
Mr. Darcy: Are you... are you laughing at me?
Elizabeth Bennet: No.
Mr. Darcy: Are you *rejecting* me?
Elizabeth Bennet: I'm sure that the feelings which, as you've told me have hindered your regard, will help you in overcoming it.
Mr. Darcy: Might I ask why, with so little endeavor at civility, I am thus repulsed?
Elizabeth Bennet: And I might as well enquire why, with so evident a design of insulting me, you chose to tell me that you liked me against your better judgment.
Així com també el Sr Darcy ha lluitat tot aquest temps contra tot allò que l’estava separant de l’Elizabeth: el seu orgull, donat que li costa acceptar que s’ha enamorat d’una dona d’una classe social més baixa i que, a més a més, pensa que el rebutja; els prejudicis envers la família de la Lizzie, de reputació qüestionable, i altres malentesos i errors que van cometent els dos i que fan que la història entre ells sembli impossible:
A letter to Elizabeth:
Dear Miss Bennet, please rest assured that this letter does not contain any of the mushiness which you found so disgusting last night. I only wish to acquit myself of your accusations. First of all, Mr. Wickham. I know not what particular evil he has accused me of, but here is my side of the story. Wickham and I grew up together, as his father was my father's steward. We used to enjoy one another's company, but unfortunately what strength of character Mr. Wickham had soon began to vanish. When my father died and Wickham learned that he had been left a valuable living, he declined any interest in the church and wished to be compenstated accordingly with cash. This I did and then believed him to be out of my life permanently.
Sadly, I was mistaken. Wickham's worst offense came years later against my sister. He met her while she was on holiday near the sea and was able to deceive her into believing herself in love with him, even to consent to an elopement. His object was, undoubtedly, my sister's large fortune.
I was fortunate enough to discover their plan and threatened Wickham within an inch of his life (light sabers are good for that sort of thing).
My sister, who has always looked young for her age, was then only fifteen years old.
As for your sister and Bingley, my only defense is that, after careful observation, I truly believed her indifferent. If I had thought her truly in love with him, I could not have had an objection, but I did not want to see my friend in an unloving, generally bad match. I hope you cannot blame me for this. I will only add,
God bless you.
Fitzwilliam Darcy.
I, finalment, l’amor i la raó, guanyen la partida a l’orgull i el prejudici, i la Lizzie i el Sr Darcy tenen l’oportunitat de començar un camí junts, previ consentiment del pare d’ella, és clar…:
Mr Bennet: I could not have parted from you, Lizzie, for anyone less worthy.
Una història d’amor (amors continguts, amors fraternals, amors apassionats, amors de conveniència), honor, orgull i prejudici que esperem que veieu, i la visqueu no contingudament sinó obertament i disposats/des a plorar sense cap mena de vergonya, perquè us assegurem que les emocions contingudes seran les de la pantalla, i no les vostres.
Us deixem doncs amb Pride & Prejudice gran adaptació de la primera novel·la de Jane Austen, que ens descriu d’una manera deliciosa la vida a les afores de London als albors del segle XIX.
Love,
Ilsa & Noah
Noah & Ilsah
No hay comentarios:
Publicar un comentario