I aquí la tenim!...quan menys t’ho esperes!...i amb una banda sonora espectacular:
1."Butterfly" - Crazy Town
2."Sing a Song" - Earth, Wind and Fire
3."Oooh Baby" - C+C Music Factory
4."Samba de mon coeur qui bat" - Coralie Clément
5."Fibre de Verre" - Paris Combo
6."Let's Get It On" - Marvin Gaye
7."O Beijo (The Kiss)" - Claudio Ragazzi
8."Here We Go" - Grits
9."Que Reste-t-il de Nos Amours" - Charles Trenet
10."It's On Tonight" - Johnny Rourke
11."You Can Get It If You Really Want" - Jimmy Cliff
12."Have Dinner" - Badly Drawn Boy
13."Assedic" - Les Escrocs
14."I've Got a Crush on You" - Steve Tyrell
15."Graffito Disguise" - Mason Daring
16."I Only Have Eyes for You" - The Flamingos
17."La Vie en Rose" - Louis Armstrong
18."So Nice (Summer Samba)" - Astrud Gilberto
19."Boum!" - Charles Trenet
20."Je Cherche un Homme" - Eartha Kitt
21."Sunday Morning" - Maroon 5
22."Julian Calls" - Badly Drawn Boy
23."C'est Si Bon" - Eartha Kitt
24."Brazil" - Django Reinhardt
25."Exactly Like You" - Christopher Westlake and Bonnie Greenberg
26."Sweet Lorraine" - Stéphane Grappelli, Ilsa Eckinger, Ike Isaacs and the Diz Disley Trio
27."I Only Have Eyes for You" - Michael Melvion, John Guerin, Tony Dumas, and Mitch Holder
28."Learn How to Fall" - Paul Simon
29."La Vie en Rose" - Jack Nicholson
Tornem amb una història fresca i simpàtica que ens mostra que l'amor no té edat.
L’Andie va a l’escola secundària de la seva ciutat, on no és gaire popular i es rodeja de gent tampoc gaire popular (la Iona i el Duckie). El Duckie ha estat sempre enamorat d’ella, tot i que l’Andie sempre l’ha considerat un bon amic i prou. Ara l’Andie coneix el Blane, un noi molt popular a l’escola, que prové d’una família rica i que es mou en un entorn social ple de prejudicis envers les classes socials inferiors....podran unir-se aquests dos móns?
Això és l’argument de Pretty in pink; típic estereotip de l’amor impossible entre dues persones de classes socials molt diferents, adaptat a l’estètica dels vuitanta i amb una banda sonora que va marcar una època.
Pretty in pink parla de diverses classes d’amor:
Principalment, del primer amor, l’amor adolescent, aquell que pot superar qualsevol barrera i entrebanc, i aquell que et fa sentir coses que cap altre amor et farà sentir, per ser el primer, per ser tot nou, perque les primeres papallones a l'estòmac no es poden oblidar:
Iona: Does he have... strong lips?
Andie: How can you tell?
Iona: Did you feel it in your knees?
Andie: I felt it everywhere.
Iona: Strong lips.
[laughs]
Parla del buscar-se, del trobar-se...
Del primer amor mai correspost... veieu com se li trenca el cor a en Duckie:
Duckie: Well, that's very nice. I'm glad. Well here's... here's the point, Andie. I'm not particularly concerned with whether or not you like me, because I live to like you and... and I can't like you anymore. So... so when you're feeling real low and... and dirty, and your heart is splattered all over hell, don't look to me to pump you back up 'cause... 'cause... 'cause maybe for the first time in your life I WON'T BE THERE!
Andie: I can't believe you're saying this.
De l’amor entre persones de dos entorns socials molt diferents:
Andie: I'm really sorry for bumming out the night for you.
Blane: [laughs] You didn't bum out anything. I had a great time.
Andie: [accusing] Liar.
Blane: [looking her in the eye] I was with you. I had a great time. If I was in a Turkish prison, I'd have a great time with you.
Andie: I don't know... it's just too weird for me, you know? Maybe it shouldn't happen.
Blane: What? You and me?
[pauses]
Blane: Well. You know, maybe it doesn't happen all the time, but that doesn't mean it isn't right. Doesn't mean you can't try.
Blane: What do you want to hear?
Andie: Tell me!
Blane: What?
Andie: You're ashamed to be seen with me.
Blane: No, I am not!
Andie: You're ashamed to go out with me. You're terrified that you're goddamn rich friends won't approve.
[Andie hits Blane]
Andie: Just say it!
[Andie hits him again]
Andie: Just tell me the truth!
Blane: You don't understand that it has nothing at all do with you.
[Andie runs away]
Blane: [wipes a tear] Andie!
De l’autoestima, és a dir, l’amor que un es té a sí mateix:
Andie: If somebody doesn't believe in me, I can't believe in them.
De l’amor entre un pare i una filla que estan sols :
Dad: Honey? Wait a minute. Could I ask you something?
Andie:Yeah.
Dad: Sometimes I feel a little sorry that I'm the one you have to talk to about these things.
Andie: I'm not. She couldn't have said it any better than you.
Dad: I mean it.
Andie: Good night.
Pretty in Pink, és una peli que parla dels somnis, de seguir-los i, sobretot, de ser fidel a un mateix encara que això et porti a ser diferent que els altres. Va d'una noia decidida i amb personalitat, que no es deixa portar pel que volen els altres sinó pel que ella considera que ha de fer; que es dissenya la roba, que es pentina diferent, que s'enamora d'un noi per com és, una noia que ha crescut sense mare, una noia que el seu millor amic està enamorat d'ella... una noia amb pors però que és capaç d'enfrontar-se i superar-les. Un conte de fades que acaba bé, però...per què no pensar que la vida són molts contes de fades que moltes vegades acaben bé?
Sigui l'amor correspost o no, lo important és seguir estimant!
Un no decideix de qui s'enamora... i, si no, que li preguntin a en Deckard, un home que es defineix a ell mateix com un ex policia, ex blade runner, ex assassí de replicants, i que s'enamora de la Rachel, l'últim experiment "secret"de la Tyrell Corporation, una replicant que no sap que ho és(tot i que s’ho imagina), ja que és més humana que qualsevol humà; com bé diu els seu creador ella és especial i així l'anem veient conforme la pel.lícula va avançant.
Los Angeles, Novembre del 2019:
Un futur obscur i plujós, on els éssers creats per l’enginyeria genètica, anomenats replicants, fan feines perilloses i fan d'esclaus a les colònies exteriors de la Terra. La Tyrell Corporation és la responsable de l'existència del replicants i té com a objectiu fabricar-los per que semblin més humans que els propis humans. Els Nexus 6, físicament semblen humans, amb més agilitat i força física, però amb menys empatia i una resposta emocional diferent (malgrat que, com anirem veient, no sempre és així). Els replicants són declarats il·legals a conseqüència d'un sanguinari motí a Mart on treballen fent d'esclaus. A partir d'aquest moment són perseguits per un cos especial de policia, els Blade Runners, que té com a objectiu liquidar-los (el que ells diuen “retirar-los”). Quan la policia se n’assabenta que hi ha un grup de replicants a Los Angeles, demanen ajuda a en Deckard, blade runner semi retirat perquè faci servir la seva destresa per detectar-los i destruir-los.
Blade Runner, pel·lícula de culte per a un quants, està basada en la novel·la “Do Androids Dream of Electric Sheep?” que Philip K. Dick va publicar al 1968 i va ser portada al cinema per Ridley Scott al 1982.
La pel·lícula està plena de detalls de gran bellesa (els retrats antics damunt d’un vell piano, les llums tènues, els petits racons,...), que contrasten amb allò que s’esperava d’un futur, l’any 2019, que aleshores semblava molt llunyà, però que ara ja queda ben a prop. Tot això acompanyat d’una banda sonora espectacular composada per Vangelis, que dona força als grans moments…
Can a man and woman be only friends? Poden o no poden un home i una dona ser amics? Aquí ve la eterna pregunta, la que la Sally i el Harry es fan quan es conèixen i la que poc a poc van responent al llarg d'una peli que la majoria coneixem (qui no, ja està trigant en veure-la!).
La història comença el 1977: En Harry Burns i la Sally Albright són dos estudiants acabats de llicenciar a la Universitat de Chicago. La Sally marxa en cotxe a Nova York i s’ofereix a portar a en Harry, que és el nòvio d’una amiga seva. Durant el viatge parlen sobre l'amistat entre persones de diferent sexe i les seves opinions són totalment diferents: mentre que en Harry està convençut que l'amistat entre un home i una dona és impossible, la Sally pensa tot el contrari.
Sí again a happy end film! Aquest cop una peli romàntica anglesa, amb el seu toc d'humor, amb una banda sonora esplèndida, protagonitzada per la Julia Roberts, que amb el seu somriure i els seus primers plans no et deixen indiferent, i per un Hugh Grant que t'enamora, amb el seu punt però a la vegada galant i, com no, unes imatges espectaculars de London que, com be diu una bona amiga nostra, ens convida a tornar-la visitar: et venen ganes de caminar pels seus carrers plens de racons diferents i plurals, com la gent que hi viu.
Les espurnes volen quan l’Elizabeth Bennet, un esperit lliure, coneix el Sr. Darcy, un solter ric i orgullós. Però el senyor Darcy es troba enamorat a contracor d'una dona d’una classe social més baixa. Podrà cadascun superar el seu propi orgull i prejudici?.
Tot això i molt més és Pride & Prejudice...
