Can a man and woman be only friends? Poden o no poden un home i una dona ser amics? Aquí ve la eterna pregunta, la que la Sally i el Harry es fan quan es conèixen i la que poc a poc van responent al llarg d'una peli que la majoria coneixem (qui no, ja està trigant en veure-la!).
La història comença el 1977: En Harry Burns i la Sally Albright són dos estudiants acabats de llicenciar a la Universitat de Chicago. La Sally marxa en cotxe a Nova York i s’ofereix a portar a en Harry, que és el nòvio d’una amiga seva. Durant el viatge parlen sobre l'amistat entre persones de diferent sexe i les seves opinions són totalment diferents: mentre que en Harry està convençut que l'amistat entre un home i una dona és impossible, la Sally pensa tot el contrari.
A l’arribar a Nova York, malgrat que s’acomiaden amb un “Que et vagi bé la vida”, tots dos queden marcats per aquestes 18 hores de viatge.
Al cap d’uns anys es retroben. Primer a l’aeroport, on tornen a discutir el seu tema estrella:
...i uns anys després, a una llibreria; trobada que marca el naixement de la seva amistat:
Harry Burns: It is so nice when you can sit with someone and not have to talk.
Harry Burns: You know, you may be the first attractive woman I've not wanted to sleep with in my entire life.
Sally Albright: That's wonderful, Harry.
Entre ells poden parlar de tot: des del sexe que entre ells no tenen però sí que tenen amb altres:
...fins del final de “Casablanca” a altes hores de la matinada:
Fins que el sexe sembla ser que ho espatlla tot...així que en Harry tenia raó...o no?:
Un del moments més emocionants d'aquesta peli (un amic meu guiri a qui li vaig preguntar va escollir exactament el mateix) és quan ell se n’adona de que no poden ser només amics... I en aquest cas els Harrys i les Sallys que hi ha pel mòn tenen la sort afegida de gaudir d'un amor nascut d'una amistat llarga i prèvia que els ha permés disfrutar de la complicitat profunda amb què es parla des de l'amistat i la tranquil·litat del conèixer-se l'un a l'altre tal qual ... Res millor que compartir la vida amb el teu millor amic... Cap declaració em semblarà més romàntica que la del Harry quan li diu a la Sally que és amb la última persona amb qui vol parlar quan s'acaba el dia i la primera a la que vol veure cada matí en obrir els ulls...
Harry Burns: I've been doing a lot of thinking, and the thing is, I love you.
Sally Albright: What?
Harry Burns: I love you.
Sally Albright: How do you expect me to respond to this?
Harry Burns: How about, you love me too.
Sally Albright: How about, I'm leaving.
Harry Burns: I love that you get cold when it's 71 degrees out. I love that it takes you an hour and a half to order a sandwich. I love that you get a little crinkle above your nose when you're looking at me like I'm nuts. I love that after I spend the day with you, I can still smell your perfume on my clothes. And I love that you are the last person I want to talk to before I go to sleep at night. And it's not because I'm lonely, and it's not because it's New Year's Eve.
I came here tonight because when you realize you want to spend the rest of your life with somebody, you want the rest of your life to start as soon as possible.
Així doncs, amistat entre homes i dones: utopia o realitat?:
Pel meu gust, l’amistat entre homes i dones és possible sempre que no hi hagi cap mínima espurna d’atracció entre els dos.
Noah.
Al llarg de la meva vida he tingut grans bons amics homes que han marcat i han fet de mi la dona que sóc ara. És cert que n'he perdut pel camí i, probablement, el motiu ha estat que en algun moment el dubte de si podia arribar a alguna cosa més aquella amistat ha pogut ser definitiu per canviar les coses. També penso com la Noah, que mentre no hi hagi cap espurna d'atracció una amistat profunda i sincera amb algú de l'altre sexe (sense que hi hagi sexe) pot ser un dels millors regals que et pot fer la vida. Jo em considero afortunada en aquest sentit...
Ilsa.
Harry Burns: The first time we met, we hated each other.
Sally Albright: No, you didn't hate me, I hated you. The second time we met, you didn't even remember me.
Harry Burns: I did too, I remembered you. The third time we met, we became friends.
Sally Albright: We were friends for a long time.
Harry Burns: And then we weren't.
Sally Albright: And then we fell in love.
[on sofa as last documentary couple]
Sally Albright: Three months later we got married.
Harry Burns: Yeah, it only took three months.
Sally Albright: Twelve years and three months.
Harry Burns: We had this - we had a really wonderful wedding.
Sally Albright: It was - it really was a
[laugh]
Sally Albright: beautiful wedding.
Harry Burns: [overlapping] It was great. We had this enormous coconut cake.
Sally Albright: Huge coconut cake with a - with a - tiers and there was this very rich chocolate sauce on the side.
Harry Burns:Right, cause not everybody likes it on the cake, cause it makes it very soggy.
Sally Albright: Particularly the coconut soaks up a lot of excess and you really - it's important to keep it on the side.
Harry Burns: Right.
Recordeu que aquesta la vau escollir vosaltres, així que ja esteu comentant-la i debatent el tema estrella...perquè ja sabem que l’escena estrella és l'orgasme fingit de la Sally a mig sopar, però hi ha moltes d'altres coses a comentar!!!
Love,
Ilsa & Noah.
L'amistat és molt cumplicada i entre una dona i un home nomes pot existir si com diu la Noah no hi ha cap tipus d'atraccio entre ells!!!
ResponderEliminarJuliona
Cert! Ja és difícil de per sí quan no hi ha atracció, doncs imagineu-vos quan n'hi ha!
EliminarTema molt complicat, jo crec que sempre un dels dos es pot sentir atret per l'altre... Per mi la meva parella es el meu millor amic, al qui li puc explicar tot, els meus pensaments, els meus sentiments, els meus dubtes... Tot! La diferiència amb l'amic es l'atracció, però aquesta no es basa tan sols en algo fisic, sino també de la seva personalitat, la seva forma de parlar, de mirar...i no son aquestes últimes les que fan que trobem a un bon amic? Llavors, penso que tot i que al principi no hi hagi atracció fisica amb el temps, pots començar a veure coses en aquella persona que no t'havies fixat mai, i que t'agraden i a sobre et fan sentir bé! Crec que és molt dificil que un dels dos no caigui en la temptació, i si cauen els dos molt millor!!!
ResponderEliminarPerò potser a la parella no se li pot explicar tot. Sempre va bé tenir opinions de 3ers en segons quins conflictes, i aquí és on entraria en joc el rol d'amic-no parella. Però totalment d'acord que, idealment, la teva parella hauria de ser el teu millor amic/ga.
EliminarMolt bona aportació, Mercè!
Ai!! per mí sempre serà una de les meves pel.lis preferides, d´aquella època en que va haber un revival de comèdies romàntiques (amb moltes similituts amb les dels anys 50)amb les que passava la tarda del diumenge després d´una nit de dissabte on "más de lo mismo" i que em feien somiar i acabar feliç el cap de setmana.. perquè no ens enganyem: tots necessitem creure en l´amistat i potser el que hauríem és deixar que l´amistat creixi cap on hagi de fer-ho: és una cosa que a la pel.li també surt: diferents moments a la vida, diferents inquietuts, diferents maneres d´entendre les relacions...
ResponderEliminarTrobo els dos personatges molt tendres.. realment t´inspiren això: amistat!!!!
Sonia
Dues escenes que recordo molt bé:
ResponderEliminar-Sally li explica a la seva amiga com va haber un punt d´inflexió a la seva relació amb el que era el seu nòvio quan la filla d´una amiga en veure una parella amb dos nens pel carrer, jugant al veo veo va dir: -veo una familía! això li fa plantegar-se la seva relació que a ulls dels altres podia ser perfecte..
-Harry s´acaba de divorciar i està molt sensible i quan visita amb Sally als amics que s´acaben d´anar a viure junts deixa anar tot el seu mal rotllo amb un monòleg que resulta tragicòmic i real como la vida misma..jajajja
sonia
Argument molt ben lligat i dues escenes molt ben triades Sònia!
EliminarM'encanta el monòleg tragicòmic....
EliminarI sí la vida és molt llarga i malgrat es mantingui el nostre "jo" més profund, anem canviant i amb el canvi les nostres prioritats i necessitats i inquietuts... veure com les nostres amistats canvien amb el canvi com un llarg camí que anem fent acompanyats és maco... les coses han d'anar passant ... de fet passen igual perque ja hem descobert que Serendipity és Serendipity.... i que tot forma part d'una pla molt ben forjat...
Ilsa
Moltes gràcies per les vostres fantàstiques aportacions! Ens encantar conèixer interpretacions de la peli que no ens haviem plantejat, així com discutir sobre opinions i punts de vista ben diferents...vinga, seguim!
ResponderEliminarNoah.
Primer de tot he de dir que m'ha encanata tornar a veure aquesta peli, la vaig veure fa molt de temps però ha estat un plaer tornar a gaudir dels paissatges de NY i d' aquests diàlegs enginyosos...fantàstica !!!!
ResponderEliminarI respecte al tema que ens ocupa he de dir, amb molta pena, que no crec en la amistad entre un homa i una dona i, en aquest sentit, coincideixo plenament amb el plantejament del Harry, no puc estar més d' acord amb ell quan diu" Ningún hombre puede ser realmente amigo de una mujer que le resulte atractiva. SIEMPRE quiere tener relaciones con ella", encara que, com a bona norma, sempre té excepcions (llàstima que són poques...molt poques).
Però sens dubte, la millor part de toooota la peli és el final.."Te quiero cuando tienes frío estando a 21 grados, te quiero cuando tardas una hora en pedir un bocadillo, adoro la arruga que se forma aquí cuando me miras como si estuviera loco, te quiero cuando después de pasar todo el día contigo mi ropa huele a tu perfume y quiero que seas tú la última persona con la que hable antes de dormir por las noches"...aaaaaaaaiiiiinsssssss.....
Gran comentari S!
EliminarSí el tema que ens ocupa és difícil i no sempre surt bé, les excepcions però, ens fan creure que a vegades és possible...
Gran declaració d'amor!
Love,
Ilsa