Notting Hill, by Ilsa & Noah

Sí again a happy end film! Aquest cop una peli romàntica anglesa, amb el seu toc d'humor, amb una banda sonora esplèndida, protagonitzada per la Julia Roberts, que amb el seu somriure i els seus primers plans no et deixen indiferent, i per un Hugh Grant que t'enamora, amb el seu punt però a la vegada galant i, com no, unes imatges espectaculars de London que, com be diu una bona amiga nostra, ens convida a tornar-la visitar: et venen ganes de caminar pels seus carrers plens de racons diferents i plurals, com la gent que hi viu.



Anna Scott, actriu americana que està a Londres per presentar la seva última pel·lícula, coneix per casualitat a en Will, propietari d’una petita llibreria especialitzada en viatges. En Will està bojament enamorat de l’Anna, com a actriu, des de sempre. En Will es queda petrificat al veure-la entrar a la seva botiga, però el destí i un suc de taronja vessat sobre la samarreta d'ella, fan que ell la convidi a entrar a casa seva per què ella es pugui arreglar, i és aquest petit fet el que canviarà la vida de tots dos per complet.



Com un únic petó pot trastocar tant la vida d’una persona...però com no?...us imagineu a la vostra estrella de cine preferida entrant per la porta de casa vostra i plantant-vos un petó...crec que ens quedariem igual de parats que en Will... ;-)
I és aquí on comença la història, que intenta mostrar-nos la part humana d'algú que és idolatrat per tots però que no vol res més que sentir-se tractada com qualsevol altra persona per un moment. L’Anna viu engarjolada per la fama i quan troba algú com en Will que li obre les portes de casa seva i que la convida a conèixer els seus amics i una realitat totalment diferent, la seva vida canvia també. L’entorn del Will és tragicòmic, i ells mateixos es defineixen com una “colla de fracassats”: des del seu company de pis, que no hi ha per on agafar-lo; fins la seva germana, que tot el que té d’excèntrica ho té de bona persona; passant per una exnòvia lligada a una cadira de rodes, que ens mostra com la vida et pot colpejar fort en un segon però que no per això s’ha de perdre el somriure, l’amor i les ganes de viure.



Així que, paradoxalment, són aquests “fracassats” els que fan sentir a l’Anna com a casa, ja que veu que allà pot trobar la quotidianitat que no pot trobar enlloc, la possibilitat de fer coses tan trivials com passejar pels jardins privats de Londres sense haver de donar explicacions a ningú i evadir-se de la fama per moments.



En Will, ademés, li ofereix la protecció que ella busca i que no ha trobat mai en cap de les parelles que ha tingut:



És a dir, aquest cercle es converteix en l’entorn perfecte...fins que la fama torna a irrompre de forma cruel a la seva vida i canvia el curs dels esdeveniments.
I és aquí on l’Anna torna a adaptar el posat d’estrella egoista, creient que tot gira entorn d’ella i els seus sentiments i interessos i no pas en els del Will.
El Will, desolat per tot el que ha passat, intenta refer la seva vida, i quan pren la decisió d’oblidar-la, l’Anna torna a aparèixer:



L’Anna li suplica i li diu que només és una noia que l’estima, però el Will li exposa, molt racionalment, totes les raons per les quals la seva relació no pot funcionar. Ella al marxar acceptant que ell no vol estar amb ella, li deixa un regal que el farà pensar...
I de nou, com deixar passar l’oportunitat d’estimar i ser estimat? Com no escoltar la súplica d’una noia que despulla el seus sentiments, una noia que malgrat tenir el noi que vulgui, el vol a ell, el propietari de una petita llibreria de Notting Hill especialitzada en llibres de viatges...

Nobody said it was easy...

Love,

Ilsa&Noah
Noah &Ilsa