SERENDIPITY, by Ilsa & Noah

Serendipity means a "happy accident" or "pleasant surprise"; specifically, the accident of finding something good or useful without looking for it.
Serendipity ha estat per nosaltres la Ilsa i la Noah, la Noah i la Ilsa, trobar-nos i començar aquest blog de pelis.

Aquesta és la nostra nova entrega i per aquesta setmana amb tanta càrrega emotiva no podíem escollir una altra que no fos Serendipity. Una peli amb "happy end", una peli on el destí és el fil conductor, les coincidències marquen el ritme, determinen el guió. Una peli que ens fa creure que tots tenim un lloc en el món i que ens permet pensar que res no passa perque sí i que tots formem part d'una pla molt ben definit on l'amor és el centre. Ens fa creure que qualsevol dia la vida et pot sorprendre amb un happy accident o amb una pleasant surprise.



Nit de Nadal a New York, el Jonathan (John Cusack) i la Sara (Kate Beckinsale) es coneixen per casualitat en un centre comercial. Tots dos volen els mateixos guants negres per regalar. La connexió és immediata, així que decideixen anar a prendre algo a la “pastisserie” Serendipity. Després Sara decideix marxar, i li diu a Jonathan que, si s’han de tornar a trobar, el destí ja els unirà:

Jonathan: So are you gonna meet your boyfriend now or what?
Sara: No, I think he's out probably doing what you're doing.
Jonathan: Getting a crush on somebody else's girlfriend? No, I'm sorry, I just meant I had a really nice time. You know, maybe you should give me your phone number. Just in case.
Sara: In case of what?
Jonathan: In case of life. I just had a really great time and for all we know I wouldn't be able to find you again.
Sara: Well, if we're meant to meet again, we'll meet again. it's just not the right time now.
Jonathan: Maybe we're supposed to meet on British time and we're five hours too early.

...i efectivament, la serendipity fa que tots dos s’oblidin un efecte personal a la “pastisserie” i tornin a recollir-ho en el mateix moment, i és així com passen una de les nits més romàntiques de la seva vida:



Sara: Okay. Favorite movie.
Jonathan: The correct answer is Cool Hand Luke.
Sara: I've never seen it.
Jonathan: Oh, come on. You've never seen Cool Hand Luke? Paul Newman? Oh my god. Come on! "Failure to communicate." Sadistic cop in sunglasses with no name. Reminds me of you in that way.
Sara: Um, favorite New York moment.
Jonathan: This one's climbing the charts.

Sara creu fermament en el destí, mentre que en Jonathan probablement mai hi ha pensat, fins que coneix a Sara, a qui ell anomena "una dona estranya i interessant”. Sara porta la seva fe en el destí fins a l’extrem, deixant a les seves mans la possibilitat de saber si realment han d’estar junts i de descobrir si són “ànimes bessones”: fa escriure a en Jonathan el seu número de telèfon en un bitllet que després utilitza per pagar uns caramels a un quiosc, mentre ella escriurà el seu nom en un exemplar del llibre “Love in times of cholera” i el vendrà a una botiga de llibres de segona mà qualsevol. Aquí és on ve una de les millors escenes de la pel·lícula:



Sara: You don't have to understand. You just have to have faith.
Jonathan: Faith in what?
Sara: Destiny.

Passen 7 anys i tots dos estan a punt de casar-se. 7 anys en què la Sara ha buscat el número de telèfon d’en Jonathan a cada bitllet que li arribava a les mans i en Jonathan ha entrat a totes les botigues de llibres de segona mà que s’interposaven al seu camí, tot intentant trobar l’exemplar de “Love in times of cholera”. 7 anys en que cap dels dos ha pogut oblidar-se d’aquella fantàstica nit.
I és ara, en aquest moment tan crucial a les seves vides, quan el destí es torna a posar en marxa:

Jonathan:


Sara:[Discussing the Cool Hand Luke poster Sara saw]
Eve: Sara, it was a movie poster, it's no big deal.
Sara: It's peculiar though, right? Don't you think?
Eve: I thought you were through with all this new-age bullshit, feng-shuey and all that crap.
Sara: Eve, for someone who owns a new-age store you're incredibly earth-bound
Eve: Oh yeah, well, for a shrink-in-training, you're a little bit crazy, I'll tell you that much.

Ambdós comencen una cerca mútua, que passa per moments de decepció i desesperació...en Jonathan també comença a obsessionar-se amb les senyals, fins al punt que...:

Jonathan: Maybe the absence of signs is a sign. Maybe all of this is just a maze designed to lead me back where I started.

En aquesta cerca els acompanyen els seus respectius millors amics, Eve i Dean; que els ajuden a tirar endavant en els moments més difícils:



Dean: Jonathan Trager, prominent television producer for ESPN, died last night from complications of losing his soul mate and his fiancee. He was 35 years old. Soft-spoken and obsessive, Trager never looked the part of a hopeless romantic. But, in the final days of his life, he revealed an unknown side of his psyche. This hidden quasi-Jungian persona surfaced during the Agatha Christie-like pursuit of his long reputed soul mate, a woman whom he only spent a few precious hours with. Sadly, the protracted search ended late Saturday night in complete and utter failure. Yet even in certain defeat, the courageous Trager secretly clung to the belief that life is not merely a series of meaningless accidents or coincidences. Uh-uh. But rather, its a tapestry of events that culminate in an exquisite, sublime plan. Asked about the loss of his dear friend, Dean Kansky, the Pulitzer Prize-winning author and executive editor of the New York Times, described Jonathan as a changed man in the last days of his life. "Things were clearer for him," Kansky noted. Ultimately Jonathan concluded that if we are to live life in harmony with the universe, we must all possess a powerful faith in what the ancients used to call "fatum", what we currently refer to as destiny.

I després que tota la història hagi estat marcada pel destí, les senyals i la serendipity; finalment seran els seus sentiments i passions les que conduïran als personatges al seu últim destí.

I així us deixem amb una peli que potser no farà història però que sí que us deixarà un somriure de happy end en les vostres cares. Si creus en l'amor, creus ens el destí i creus que és el moment d'obrir bé els ulls i saber llegir les senyals ... qui sap!... potser Serendipity t'espera i es presenta en el moment que menys t'ho esperes...

Love,

Ilsa & Noah
Noah & Ilsa